Aspectes sanitaris dels arxius de les parròquies del terme i vila de Terrassa en els segles XVI, XVII i XVIII: Sant Esperit-vila de Terrassa, Sant Pere de Terrassa, Sant Quirze de Terrassa, Sant Julià d'Altura, Sant Vicenç de Jonqueres, Sant Martí, Sant Miquel i Santa Maria de Toudell / Daniel Montañà Buchaca
Montañà i Buchaca, DanielDirigida per: Corbella Corbella, Jacint. Universitat de Barcelona. Facultat de Medicina, 1985
542 f. : gràf. ; 30 cm
Bibliografia.
El personal sanitari localitzat ha estat: 41 metges, 58 cirurgians, 17 matrones, 32 apotecaris i 35 adroguers. Mecanismes de mort-legal: la màxima mortalitat violenta es dóna en la parròquia de St. Julià d'Altura en el període (1567-1599) amb el 4,61 per cent de la mortalitat global, d'aquesta el 77 per cent era d'origen criminal, seguía la parròquia del Sant Esperit en el període (1702-1745) amb el 3,08 per cent, estant la màxima l'any 1713. La màxima mortalitat natural sospitosa correspon a la parròquia del Sant Esperit en el període de 1702-1745. La mortalitat infantil en la segona meitat del segle XVIII en la parròquia del Sant Esperit és del 50 per cent en relació amb la natalitat, estant el període de màxima mortalitat de 0 a 1 any. Epidèmies: Es constata la pesta a mitjans del segle XVII en la parròquia de Sant Quirze de Terrassa (des de el 10-4-1652 fins al 14-4-1653) resultant mortes 31 persones. En la parròquia de Sant Julià d'Altura va haver dos morts en l'agost de 1652. En la parròquia de Sant Julià d'Altura va haver dos morts també en l'agost de 1652. Les parròquies de Toudell no van estar afectades. La del Sant Esperit si ho va estar, encara que no n'hi ha llibres sacramentals. Demografia: la mitjana de fills per matrimoni és de 4,4 per cent; la natalitat il·legítima en el XVII representa l'1,5 per cent i en el s. XVII el 0,4 per cent. També s'estudia la presència militar.
